Guillem Mateu Bujosa

Bunyola 1933 - 2009

¿On vàreu néixer i com vos diuen? 

Vaig néixer a Bunyola dia 2 d'agost de l'any 1933, a sa ca ses Metgesses, a jo sempre m'han dit de ca ses Metgesses i n'estic molt orgullós, ho consider un títol de noblesa, on ara hi viu sa meva germana, devora se rectoria. Era sa casa que compraren es meus padrins. De malnom em coneixen per en Guillem ca ses Metgesses.

Sempre hi vaig viure fins que me vaig casar, l'any 59. A jo sempre m'ha tirat això des negoci i  m'hi vaig dedicar en cos i ànima abans de casar-me. Quan me vaig casar vàrem  parar  una casa a s'Avinguda; era un pis propietat des meu sogres, però, tot d'una que poguérem, mon pare i ma mare disposaven d'aquest solar, això era una cantonada completament buida, vaig animar a mon pare a fer-hi una casa i a muntar un negoci; cercàrem doblers a gent particular, perquè no em teníem, perquè en aquell temps era impensable anar an es banc. Bé férem això per etapes; primer férem es buc, acabare, sa tenda, i després es pis que hi habitam ara.

¿D’on eren es vostres pares? 

Es meus pares eren ben bunyolins tant un com s'altre. No sé si m'han sentit a dir que he fet sa geneologia des Mateus, l'he estesa a tots es Mateus de Bunyola, que són molts; es meu estudi data de mitjan segle XVI, que és quan se comencen a trobar es llibres, perquè es llibres des registre civil varen començar l'any 1820, però abans hi havia només es registre de l'Església, que va manar es Concili de Trento, que va ser l'any 1545. Si pensam que va començar l'any 1545 i jo començ es meu estudi a partir de l'any 1560, com pots veure aquest espai de temps és insignificant.

Es meus pares varen tenir tres fills: sa meva germana Magdalena, un germanet Guillem que va morir quan tenia sis mesos i jo. Me varen posar es seu nom perquè altre temps era sagrat respectar es nom des majors. Això era una tradició: si un se moria se tornava a posar es mateix nom, això no se podia tocar.

¿Quina és sa vostra professió? 

Abans de dedicar-me completament an es negoci, com que mon pare era s'encarregat de sa central elèctrica des tren de Sóller, m'hi va col·locar, tant és així que quan vaig fer es servici ell me substituïa. Durant molts d'anys vaig alternar es negoci i es tren, fins que en un moment donat aquí me necessitaven perquè hi havia molta de feina i vaig deixar es tren. Quan mestre Tomeu Escolà s'havia de jubilar me tornaren demanar si m'interessava, i com que ses nines ja eren grans i podien dur sa botiga sense jo, hi vaig tornar, fins que me vaig jubilar.

¿Quins estudis teniu? 

Vaig estudiar cinc anys en es Seminari, hi vaig entrar en es onze anys. Allà vaig estudiar humanitats. Després des quint any vaig sortir i vaig anar  un any de repàs amb don Sebastià Castell, per poder convalidar aquests cinc anys amb so batxiller. Vaig aprovar i me concediren es set de batxiller havia de fer sa revàlida, però no la vaig arribar a fer, me vaig engrescar en so negoci de ca nostra i no la vaig arribar a fer. Es estudis que tenc són es equivalents an es batxiller, perquè ses humanitats en es Seminari eren molt fortes; per exemple crec que sé bastant de llatí. Ara he fet un curset de llatí medieval, perquè m'agrada molt cercar documents antics i quasi tots estan en llatí; ho he fet per poder tenir més soltura per traduir-los.

Parl mallorquí i castellà, només aquestes dues llengües.

¿Quines són ses vostres aficions? 

Sa meva única afició és sa de recollir documents de s'antigor relacionats amb Bunyola i Mallorca. Per això vaig molt per arxius. Ara estic cercant coses de Bunyola; no puc sofrir que Bunyola no tengui una història, per això vull recollir ses dades possibles perquè un altre les pugui fer servir i reconstruir s’història des nostre poble.

¿Quina feina feien es vostres pares? 

Mon pare per a jo és un personatge importantíssim, el tenc com un déu. Tenia una capacitat i una intel·ligència privilegiada per ser enginyer, per exemple. Va néixer en una família molt pobra, a ca na Vidre; era es sisè germà de vuit. En es set anys feia feina a sa mina de Son Creus i es vespres anava a escola. Sa seva feina consistia a tenir tot lo dia es peus en remull, perquè accionava una roda que era una purificadora de plom; això després de gran li va dur males conseqüències, va patir molt de dolor.

Quan va anar a fer es servici és quan va tenir s'oportunitat d'estudiar. Era autodidacta i fent es servici va aprendre de tot i molt. De tot d'una va parèixer que volia seguir sa carrera de militar, però quan va ser sergent la va deixar. Li va sortir s'oportunitat de ser radiotelegrafista de sa companyia Transalàntica. Va estar en es ports més importants del món; encara guard postals que ell enviava a sa família amb so nom des vaixell que navegava.

Estant embarcat li va sortir s'oportunitat de fer feina a sa central de Sóller. Ell volia trobar un lloc a terra i si podia ser a Bunyola. Don Jeroni Estades, que va ser es fundador des tren de Sóller, tenia un amic a Bunyola a qui va demanar que li trobàs un home per ser s’encarregat de s’estació, i ell ho va dir a mon pare, que de llavonses ençà va deixar la mar. Quan no estava de servici ajudava a sa botiga i a culejar sa terra.

Mon pare també va ser batle de Bunyola, ho va ser obligat, d'això hi  ha testimonis, i ho va ser en temps d'en Franco, ho va ser de l'any 51 a l'any 54. Es batles en aquell temps se feien d'aquesta manera, cercaven un home de seny i s'informaven per sa guàrdia civil o pel  rector. Durant es seu mandat se feren moltes millores. Va ser es promotor de sa carretera de sa Comuna, també va ser es promotor de sa xarxa d'aigües a domicili, aquesta obra no se va acabar a temps seu, però ell va fer es projecte. Va fer es mercat cobert, que en es seu temps tenia molta d'importància. Entre ses millores urbanes, va asfaltar tots es carrers, s'eixamplament de sa carretera que passa pes poble devora la Caixa. També va fer fer sa caseta des garriguer. Com pots veure en poc temps va fer moltes de coses.

Era un home molt recte i molt responsable. Quan va acceptar aquest càrrec ho va fer amb molta de responsabilitat. Va renunciar-hi per convicció, i el va substituir don Joan Riera (a) "Porro", constructor, que també va ser un bon batle, era una bellíssima persona, ja havia estat batle en temps d'en Primo de Rivera. Ho venc an es dir que mon pare se'n va anar, i així ho diuen ses actes de l'època, per renúncia expressa, no podia aguantar pus sa poca formalitat d'algunes persones de s'Ajuntament.

Ma mare venia d'una família molt nombrosa. Son pare se dedicava a sa compra i venda de pinars; sa mare (sa padrina), tenia una botiga que ja aleshores venia un poc de tot: devora una sac d’arròs venia teixits, que en aquell temps només se venia llista i vellut.

Ma mare era sa més jove de totes ses germanes, quan se va casar va quedar a viure amb sa padrina i va heretar sa botiga; noltros la vàrem continuar.

¿On vàreu ser batiat? 

Vaig ser batiat a Bunyola. Es meus padrins joves també eren bunyolins, sa meva padrina ho era també de mon pare, era sa seva germana major. És meu padrí era un cunyat de ma mare, que era l'amo d'un cafè que aleshores hi havia a sa plaça i se deia La Juventud.

¿Què recordau de sa vostra infantesa? 

Ma mare me va donar de mamar. Aleshores a Bunyola hi havia moltes dides, totes ses germanes de ma mare havien tengut dida; sa padrina per poder dedicar-se a sa botiga les va donar a dida.

Record tenir una infantesa molt agradable, jugàvem molt i a moltes de coses, com ara a bolles i a encalçar, a amagar, eren es jocs que més mos agradaven i amb sos que més mos entreteníem. Jugàvem per tot es poble, sa farola de sa plaça era sa mare. També jugàvem a toca i pam. Record molt bé quan davallàvem pes carrer des Sol: tot es carrer resplendia pes renou que fèiem, érem devers cinquanta al·lots.

¿I de s’escola? 

Vaig anar a escola a Bunyola fins que vaig anar an es Seminari. Vaig fer es parvulari a ca ses monges i després de fer sa primera comunió, com era costum, la majoria anaven a s'Escola Graduada, que actualment deim des Pins; també li dèiem s'escola Nova. Però i un grup de devers quinze vàrem anar a escola a  la sala parroquial i la feia es vicari don Miquel Rosselló; mos feia ses classes qui llavors va ser rector de Santa Maria. No vaig anar mai amb so mestre Colom.

Crec que es sistema escolar d’aleshores, vist ara de sa meva edat, no era molt eficaç, és lema era la letra con sangre entra. Record que es mestre tenia una verga que li dein na Polònia, i la mos assajava bastantes de vegades.

¿On combregàreu? 

Vaig fer sa primera comunió a Bunyola. Ses primeres oracions les vaig aprendre a ca ses monges. Es diumenges a les tres tocaven una campana que era per anar a l'església per aprendre ses oracions. Que consistia que segons s'edat feien rotlos de deu o de quinze al.lots, i un catequista mos ensenyava ses oracions, es cap d'un quart d'hora tots mos sèiem en es bancals i era quan el rector amb una làmina mos explicava coses de sa Bíblia.

¿On féreu es servici militar? 

Vaig fer es servici en es cos d'Infanteria, s'instrucció a Son Dureta, i ho vaig passar molt malament. Mon pare, que era un home molt estricte, volia que anàs a menjar ranxo, no volia que anàs a menjar a sa cantina per no estar mal avesat; per això me donava pocs doblers. Però no hi vaig anar a menjar mai, amb deu duros passava. Hi vaig deixar més de deu quilos. Ho vaig passar molt malament. Més endavant amb un poc d'influència vaig passar a Capitania i allà vaig estar millor, ja no havia d'estar subjecte a una disciplina tan forta.

¿Quan i com coneguéreu sa vostra dona?  

Amb sa meva dona mos coneguérem com tots es joves bunyolins, en es Passeig, que era s'únic divertiment que hi havia. Quan la vaig conèixer era molt jove, encara anava a ca ses monges; sa mare deia “cada cosa en es seu temps i en s'estiu xigales”, com que dir “ja arribarà, ara ets massa jove”. Ella tenia quinze anys quan començàrem a festejar. Hi va haver un temps que mos deixàrem i llavonses hi tornàrem fins que mos casàrem, ella en tenia 23 i jo 26. Vivía en es Cocons, perquè es seus pares hi anaren de noviis; son pare descendia d'Orient i sa mare d'Esporles, però sempre visqueren en es Cocons. Mos casàrem aquí a Bunyola a les nou des dematí i férem xocolata amb ensaïmades.

¿Quins records teniu de sa guerra i de sa postguerra? 

Des temps de sa guerra tenc un record molt feble, però sí que record de quan venien es avions. A ca ses Metgesses, en es cantó abans d'una obra que hi feren, es soterrani era com una cova, i record que molts de dies en haver dinat hi davallàvem, quan sentíem es avions; compareixien el rector que vivia a prop, es quaresmer,  i veïnats de per allà; se posaven a resar fins que passava es perill. Això devia ser devers l'any 39 o l'any 38.

De sa postguerra record més coses, teníem sa cartilla de raccionament i es pa de blat de les índies que no me passava pes coll. També record un detall. Un dia horabaixa menjava una taronja en es portal de ca ses Metgesses, aleshores hi havia un abeurador per ses bísties, jo era allà amb un grup d'al·lots, i una nina més gran que jo me va dir: "No sé com no estàs empegueït de menjar aquesta taronja."

Allò me va quedar clavat, era que jo podia menjar una taronja i ella no. Devora ca ses Metgesses hi havia una abeurador i una manxa tota de ferro, jo diria que fins i tot era artística amb un brollador públic d'aigua, és una pena que hagi desaparegut.

¿Abans hi havia molta vida social? ¿Què feia la gent? ¿I ses festes com eren? 

Sa vida des poble era molt diferent que sa d'ara, es veïnats se feien més que no ara. No hi havia televisió i ses festes de Sant Mateu mos feien una il·lusió cosa grossa, sa nostra generació encara les suspira per allò de fer poble.

A Bunyola hi havia molts de cafès hi sa gent hi feia molt sa vida. També era molt important s'influència de l'Església, només de sermons de cap a cap d'any n'hi havia moltíssims. Dins es gener, per Sant Antoni hi havia sa seva novena predicada en sermó cada dia; passat Sant Antoni venia es Triduum de Sant Sebastià. Segons com venien es darrers dies tot d'una venien ses quaranta hores d'exposar es Santíssim; des dematí fins a les vuit des vespre fèiem torns de vetla, i es vespre sermó durant tres dies; sa conclusió era molt solemne, tothom hi anava, joves i vells. Després venia sa Quaresma. Jo he conegut es sermons des dimecres, des divendres, des dissabte i des diumenge. Després va anar minvant as dissabte i diumenge, i finalment as diumenge. Més o manco tothom hi anava, perquè sinó se sentien assenyalats amb so dit. El rector tenia un prestigi gros, però sa cosa més curiosa és que es predicador quasi sempre era extern.

S'única diversió des joves es diumenge era anar an es passeig; sa gent més major, anar an es cafès o jugar a parelles a ca seva. Aquest era es ritme de vida tant en s’hivern com en s'estiu; tal vegada en s'estiu sa gent sortia més.

Hi havia una companyia que la formaven en Nicolau Colom, en Bernat Pericàs, es germans Bujosa -que eren extraordinaris-, mestre Jaume Mesquí; aquest home feia en Tià de sa Calobra. De temps enrere, però jo no ho he conegut, allà on ara hi ha es Limoix i part des Central s’hi feia cinema, comèdies i sarsueles. A Bunyola hi havia una vida cultural molt rica; ara ha desmerescut molt tant culturalment com urbanísticament.

Es metge Antoni Estarelles va ser s'ànima de tot això, sabia música i el recorded molt bbé cada diumenge tocant l'orgue; es vespres enseyava a ballar. Era un personatge que va fer molt per Bunyola, consider que té es carrer ben guanyat.

També record haver vist qualque any sa representació dels Reis i des Pastorells, a sa sala parroquial. Aquesta sala no era com ara, hi havia una sala baixa amb un escenari on s'hi feien ses representacions.

Hi ha hagut gent molt important, i jo com a conseqüència des fet que m'agrada tant espigolar coses que he pogut saber que hi hagut persones importants desconegudes. Per exemple quasi ningú ho sap, que hi va haver un tal Gabriel Alenyà Estarelles que va ser es promotor de l'orgue de Sta. Maria de Maó. Va ser doctor en Teologia i prior de Lluc. Aleshores Menorca i Mallorca formaven una sola diòcesi, per tant el bisbe d'aquí havia de cobrir ses dues bandes, per tant depenia d'ell es cobrir ses vacants que se produïen. Essent prior de Lluc aquest bunyolí, se produí sa vacant des Mercadal, ell va opositar i les guanyà i essent as Mercadal oposità per la rectoria de Maó, on va fer fer promocionar l'orgue i altres millores. Va viure devuit anys i va deixar molt bon nom.

N'hi ha d'altres, i no tots eclesiàstis, com un tal Avinent Muntaner que va escriure una obra de medicina. També un llibre de com manejar una màquina de fumigar, això va ser cap a l'any 1700 i busques.

El bisbe Nadal, que era solleric, aquest bisbe que va anar a ses Corts de Cadis, idò durant una absència seva va deixar governador de sa mitra, així se deia (era com un lloctinent seu), un bunyolí que va ser canonge, penitencier i var ser proposat,  però no ho va acceptar, bisbe de Caracas.

¿A què se dedicaven es bunyolins d’un temps? 

Es joves s'únic divertiment que tenien era anar an es passeig i sa gent més gran anava an es cafès o jugar parelles a ca seva, eren jocs de cartes com l'escambrí.

Jo record que quan era nin es diumenges anava a passejar amb mon pare i ma mare pes  afores, anàvem a s'Estació o fins a can Grau.

En quant a sa ocupació de sa gent gran vivia de s'agricultura, la majoria feia feina a ses possessions; hi anava una gentada quan era s'hora de collir ametles, garroves, olives... Sa collita de s'oliva durava tot s'hivern. A part des jornal donaven una mesura d'oli a tots els collidors. A Bunyola hi havia setanta tafones repartides en ses possessions de Biniforani, Biniatzar, s'Extremera, s'Alqueria d'Avall i es Cocons. Dins Bunyola hi havia sa tafona de can Medigo i sa de can Bon Jesús dins es carrer Major. Venien oli dins i fora de Bunyola.

¿Recordau com era ca vostra? 

Ca nostra era una casa reformada que estava bastant bé, sa decoració era molt senzilla; a baix de sa casa hi havia sa botiga. Una cosa que teníem i crec que no tenia ningú dins Bunyola era un depòsit on s'aigua de la vila hi anava mitjançant un motor que distribuïa aigua per tot, per això teníem lavabo i bany.

Teníem una dona que mos ajudava, perquè ma mare amb sa botiga no ho podia fer tot.

¿Com eren es menjars? 

Es menjars eren senzills, llegums, sopes, i patates bullides. Es dies de festa menjàvem arròs amb carn, per Sant Mateu solíem fer escaldums, per Quaresma no menjàvem carn, menjàvem bacallà.

Record sa peixetaria que era devora on és ara es Casal de Cultura, que abans era es matadero. Allà hi havia dues taules de marbre on duien peix fresc amb un camionet. També davant es Casal hi havia es llavadors de pedra viva on ses dones hi anaven a fer sa bugada; ma mare també hi va anar.

¿Coneixeu qualque llegenda o anècdota relacionada amb Bunyola? 

No conec llegendes de Bunyola, però sí que hem tengut glosadors; un de molt bo era mestre Guillem Llameta, era mestre de glosadors i molt bo.

De costums antics si que en sé molts que ara s'han perdut. Per exemple, es toc de sa campana és una llàstima que s'hagi perdut. Es dematí se tocava es toc des bon dia a les cinc i mitja, era per aixecar-se, molta de gent en aquesta hora se posava a fer feina, es carreters s'hi posaven abans. Després a sa missa de les vuit, que era sa segona, sa primera era a les sis, quan alçaven Déu de sa segona missa tocaven es santos; jo he vist talls de picapadrers que quan els tocaven s’aturaven i se descobriren, jo això ho he vist fer, igual que es toc des mig dia a les dotze; després tocaven vespres, que era diferent si era en s'estiu o en s’hivern; aquest toc indicava que era s'hora de posar-se a fer feina s'horabaixa. Després a entrada de fosca se tocava s'Ave Maria, que era quan sa gent resava tres Ave Maries, era s'Angelus des vespre. Molta de gent li deia tocar  la queda, que era quan sa gent se retirava, en aquell temps si festejaven a toc d' Ave Maria havien de ser a ca seva. An això jo no ho he viscut però, quasi, quasi, mon pare i ma mare mos ho contaven: desprès des toc d'Ave Maria havien de ser a ca seva. Després  tocaven el rosari; si hi havia sermó, tocaven sa campana grossa. Es diumenges tocaven l'ofici. Si hi havia un combregar tocaven tres tocades si era home, dues si era una dona i amb una batallada grossa si era de s'adoració nocturna; havien de comparèixer amb bandera per acompanyar el Santíssim en aquest combregar. Era una processó mai vista. Si era una urgència només hi anava s'escolà davall es para-sol tocant una campaneta que se deia es colís; ses dones amb un ciri sortien i s'agenollaven an es seu pas.

En es morts se resava el rosari a casa seva i llavors hi anava s'escolania amb sa creu alçada i el rector que li feia un respons, després el se'n duien en processó. Segons el lloc on vivia el mort, davant l'església es feia un responso, i davant can Cavaller el despedien amb un altre responso.

Quan va morir es metge Estarelles, feia molt poc temps que teníem a Bunyola un rector nou que substituïa don Joan Torrandell, que havia mort i també va ser un gran home. Aquest rector va voler, amb intenció de fer justícia d'igual per a tothom, que seguís s'itinerari de tots, però hi va haver gent que s'hi va oposar. Jo, que era escolanet, aleshores acompanyava sa comitiva amb un cirial i havia de creure es rector que va dir per avall, però un home me va dir “és per allà que heu de prendre”, és a dir cap a l'església pes carrer Nou, ell trobava que es mort se mereixia un tracte diferent. Això va crear moltes antipaties an es rector i se'n va parlar molt d'aquesta feta.

¿Trobau que Bunyola ha canviat molt, de quan éreu jove a ara?  

Trob que Bunyola actualment és un poble aturat. Culturalment crec que sa televisió hi ha influït molt. També sa gent tenia més relació, podríem dir era més sociable. Urbanísticament tampoc no avança per bé. Bunyola he sentit a dir que va ser es primer poble de Mallorca que va tenir xarxa de clavegueram. També tenia una cosa molt bona que ara no té, sa Comuna, que era una gran font d'ingressos. Antigament s’hi feia molt de carbó, però aquest va deixar de tenir sortida quan aparagueren altres combustibles. Molts de carboners pogueren comprar es seu bocinet de terra gràcies an es carbó, amb aquests ingressos hi va haver bons batles que feren moltes millores.

També not a faltar s'engrescament des jovent amb activitats culturals. Bunyola se mareix tenir una història escrita i ben documentada, esper que qualcú se'n pugui aprofitar per fer-la de tot allò que jo vaig recopilant.