Bunyola 1937-1997
Vaig néixer
a Bunyola, en es carrer d'Orient l'any 1937.
A Bunyola
¿per quin malnom vos coneixen?
A ca mon pare
li deien de can Macià de ses Mentides, que era es nom de sa casa on
vivia. A ma mare li deien na Tonina Borina, i a jo em coneixen per molts
de noms, com és ara en Macià de ses Excursions.
¿D'on eren
es vostres pares?
Mon pare era
d'Inca i ma mare de Mancor, però de petits vengueren a viure a Bunyola.
Tengueren sis fills que encara són vius, però no tots viuen a Bunyola.
¿Quina feina
feien es vostres pares?
Mon pare era
carboner i ma mare era brodadora. Mon pare havia anat a escola molt
poc temps, però així mateix sabia qualque cosa; ma mare no hi havia
anat mai; lo poc que sabia ho havia après ella mateixa. En canvi tots
es germans meus saben més que jo. A ca nostra érem gent treballadora,
no érem rics.
¿On vàreu
ser batiat?
Vaig ser batiat
a Bunyola i es meus padrins també eren bunyolins; sa padrina era una
germana de ma mare.
¿Què me
podeu contar de sa vostra infantesa?
Ma mare mos
va donar es pit a tots es meus germans, en aquell temps no se dava altra
cosa. Com que noltros teníem cabres, si no bastava sa llet mos daven
llet de cabra. Això ho supòs, no ho puc dir amb certesa. Jo vaig haver
de guardar és meu germà Pau i sa meva germana Francisca perquè es
altres majors ja feien feina.
De petit vivíem
en una possessió. En es sis anys jo guardava cabres, i quan vaig ser
més grandet havia de munyir. En es deu anys em daren una arada amb
rodes; si se m'enganxava en una rel havia de venir es missatge a treure-la,
perquè jo no podia, però no n'hi havia cap altre que me guanyàs en
tota sa possessió de llaurar ben dret. Quan tenia vuit anys vaig ajudar
mon pare a fer sitges perquè quan no teníem feina a sa possessió
fèiem carbó.
A sa possessió
m'entretenia d'aquesta manera: a ses tortugues, els feia dos foradets
a darrere i els posava potets de sardines plenes de palla; ses tortugues
estiraven aquells potets; això era es meu entreteniment, de petit.
Quan vaig ser més grandet, guardant porcs, feia un molinet amb un ganivet
i un vidre, després el ficava en un arbre i rodava. Sempre he tengut
es cap un poc fotut, com diuen. De més grandet vaig fer un avió, el
feia volar per damunt un fil, a Can Far; venia molta de gent a veure'l.
Me'n record
que es meus reis eren una ensaïmada dins sa sabata, i per a jo ja era
molt; a vegades me duien qualque jugueta, un carretonet que després
hi traginava herba per jugar.
¿Fins a quina
edat vàreu anar a escola?
No he anat
mai a escola, ni de petit; tot allò que sé (escriure poesies, gloses...)
ho he après jo mateix. De petit vivíem a una possessió a dotze quilòmetres
del poble de Manacor, per això no podia anar a escola, només m'ensenyaren
ses oracions per poder combregar.
Només sé
xerrar es mallorquí, es foraster que vaig aprendre fent es servici
militar a Àfrica l'entenc, però el parl malament.
¿Què recordau
de sa primera comunió?
Vaig combregar
a Manacor en es vuit anys, perquè en es set no vaig sebre totes ses
oracions. A sa possessió hi havia un capellà que es diumenges venia
a dir missa, i allà vaig fer sa primera comunió.
¿Què recordau
de ses festes?
Cada vespre
passàvem el rosari, es dematí havíem de resar es Parenostre, si no,
no podíem menjar. Cada diumenge i festes no podíem deixar sa missa.
Per Nadal
i per Pasqua, jo i tots es germans mos enviaven a ca nostra. Es dinar
per aquestes festes era com un altre dia, només és que estàvem tots
junts. No se feia res d'especial. Ma mare feia torró perquè teníem
molts d'ametlers. A ses figues les encistaven, llavors les veníem,
però si eren per a noltros les fèiem dins olles i hi posàvem anís
i fenoll perquè fes una bona melassa. En canvi per vendre les posaven
directament dins canastros; també fèiem pa de figa i cada dijous venia
un home i ho comprava tot; jo ajudava ma mare a traginar-ho fins a sa
carretera, perquè an es carro li costava molt venir fins a sa possessió.
¿Com era
sa vida de quan éreu jove a sa possessió?
Abans no era
com ara que pots avançar doblers. Noltros érem pobres, però teníem
menjar i roba, vivíem com molts de senyors. Teníem veinats que ho
passaven malament, però noltros no. Cada any engreixàvem un porc o
dos, n'hi havia que no en podien matar cap.
De doblers
no n'hi havia. Mos volguérem dedicar a fer carbó, però va resultar
que sa barraca se va calar foc, i per això vàrem anar a viure a sa
possessió. No teníem mobles, un carboner només tenia dins sa barraca
quatre bigalots. Me'n record que ma mare va fer fer mitja dotzena de
cadires altes i mitja dotzena de cadires baixes; per això tenia doblers,
però per comprar una casa no. Estant a sa possessió, a poc a poc varen
comprar una casa a Bunyola. Era l'any 39 i així mateix va costar vuit
mil pessetes; sé que a mon pare no li bastaren i en va d'haver de manllevar,
perquè en aquell temps vuit-mil pessetes eren molts de doblers.
Això que en
diuen "s'any de sa fam", noltros no en passàrem. De farina,
en teníem sa que volíem; a sa possessió teníem un hort i sembràvem
tota casta de verdures; embotellàvem tomàtigues... de tot, en teníem
per vendre. Cada setmana venia un home que li deien “es Cocover”,
que se'n duia ous, conills, pollastres, tot per vendre i per menjar.
¿On vàreu
fer es servici?
Vaig fer es
sevici militar a Sidi Ifni a l'Àfrica Occidental Espanyola. Record
que ho vaig passar molt malament; poc menjar, moltes mosques, dins un
mateix plat en menjaven quatre. Es dies que entrava es siroco,
venga llagostes. Bono, hi vaig fer devuit mesos.
¿Com vàreu
conèixer sa vostra dona?
Sa meva dona
era de Sóller, la vaig conèixer quan va venir per ses festes de Bunyola,
jo sempre amb ses dones he estat molt torero. Sa meva dona, quan la
vaig conèixer, anava amb sa mare, perquè només tenia quinze anys.
Vaig demanar per ballar a ella i a sa mare, i així a poc a poc fins
que mos vàrem casar. Jo tenia 26 anys i sa meva dona no havia complit
es 21.
Vàrem viure
tres anys a Sóller, perquè sa sogra era viuda i sa meva dona era pubila.
Anàrem a viure amb sa meva sogra, ella feia feina a una fàbrica i
no la volíem deixar tota sola. Més envant venguérem a viure a Bunyola.
Estant a Sóller compràrem sa casa des carrer Major; llavors tira-tira
férem aqueixa casa on visc ara.
¿Quina feina
heu feta?
En sa meva
vida he fet moltes de feines. De petit era porqueret, després vaig
fer de vaquer, de pastor, de picapedrer i de marger, aquesta ha estat
sa feina que m’hi he dedicat més.
He canviat
molt, perquè de jove quan no hi havia una feina n'hi havia una altra,
m'era igual fer-ne una com una altra. Això sí, no he estat mai un
dia sense fer-ne; sa feina no m'ha feta por mai.
¿Es poble
ha canviat molt de quan éreu jove a ara?
Es poble ha
canviat però a poc a poc. Des poble vell no me'n record, perquè vaig
estar catorze anys a Manacor. He vist fer totes ses cases noves i sa
“Creu des Caídos”.
¿I es menjar
era molt diferent que es d'ara?
Ara és menjar
és molt artificial. Jo de jove i de nin allò que més menjava era
escudella, també, fideus, sopes i burballes; teníem una màquina de
fer fideus. Allò que més m'agradava era es mig dia menjar escudella,
es vespre hi posaven fideus o arròs. De carn, també en menjava, perquè
per noltros era més barata que ses coses que havíem de comprar. Menjàvem
sobretot moltes de ses coses que teníem; en canvi de peix quasi mai.
¿Sabeu qualque
rondalla o glosa?
He sentit contar
moltes de rondalles a sa possessió, molts de vespres quan pelaven ametles.
Record d'en En Tià de sa Real que era glosador, era petit i guanyava
sempre a tothom. Un dia un va posar messions a un altre glosador que
aquell li guanyaria, i aquest que sí i que no, que sí i que no. Quan
el glosador el va veure li va dir que començàs, ell li va dir que
no, que ell era més vell. I va començar així:
Al.lotet
quan t'he afinat
amb sa cara
etxerefida,
me pensava
que sa dida,
llavor t'havia
desmamat
I ell li contestà així:
Enguany amb aqueixes saons
ma mare me
desmamà,
i has d'entendre
bon germà,
que estic tan
fort per glosar,
com un batalló
ben armat,
que ha sortit
a batallar,
amb mil i set-cents
canons
I aquell ja va quedar ben tancat.
Les rondalles
les contaven devora es foc o amb un llum de carburo, no hi havia
electricitat.
Es primer pic
que vaig sentir un "fono" estava damunt una taula, jo me pensava
que s’home que cantava estava dins es calaix. Primer sabia contar
molts d'acudits, però són bastants verds.
¿Quines aficions teniu?
Sa meva afició
més gran és anar d'excursió i viatjar. He viatjat per Espanya i per
Turquia. També per entretenir-me faig objectes i eines d'un temps amb
pedra i amb llenya.
Som un home
d'anar per mig, som amic de tothom. També som conegut en molts de pobles
de Mallorca, perquè he anat d'excursió per quasi tota Mallorca. Hi
ha més gent que me coneix, que no jo conec.