Fa
anys i motivada pel meu marit, en Jaume, vaig emprendre una tasca de
recuperació de la memòria del poble de Bunyola, poble en el qual
visc i on he passat mitja vida, aqui hi faig feina i he format la
meva vida tan professional com familiar.
Des
del primer moment, i donat el meu caràcter obert i integrador, em
vaig relacionar amb molta de gent del poble, principalment amb
aquella que, sense haver fet grans fets, eren essencials per a la vila, uns dins el món del teatre, uns altres fent una biblioteca pública, un altre fent de carter... Em vaig decidir a conèixer
un poc més la història del poble, a través d'aquesta gent i de les
seves experiències i vivències.
La
tasca més complicada era qui entrevistar. Vaig fer una tria molt
personal, perquè segurament vaig deixar personatges encara ara vius,
interessants, l'aportació dels quals hauria estat igualment rica.
Però vaig optar per entrevistar aquelles persones que, per la seva
feina molt lligada al dia a dia al poble, o per la seva aportació
tant política com cultural em podien oferir la informació que
cercava.
Tampoc
he pretès amb aquestes entrevistes fer un treball històric sobre el
poble de Bunyola, però sí conèixer millor costums, maneres de
viure, festes i esdeveniments, partint de l'experiència personal
dels personatges entrevistats.
Em
sap greu que la majoria de les persones entrevistades ja no hi són.
M'hauria agradat que aquestes converses bunyolines s'haguessin pogut
publicar abans i com cal, però ja sabem com va la política d'un
poble petit com el nostre; la por de prendre protagonisme a persones
que també fan feina per a la recuperació de la memòria del poble i
el desinterès cultural dels dirigents polítics m'han forçat a fer
aquesta publicació “virtual”.
Dedic
aquestes quatre línies a totes les persones que molt amablament
varen dedicar-me una estoneta de la seva feina per a escoltar-me i
aportar tot allò que sabien.
Francina
Jaume Guardiola.
Bunyola,
estiu de 2011
Aclariments sobre els criteris de transcripció
Amb la intenció que les converses reflecteixin al màxim el parlar col·loquial de les persones entrevistades, les converses han estat transcrites respectant les construccions, les formes i les paraules del mallorquí popular, propi de totes aquestes persones; només n'hem corregit qualque castellanisme molt evident i innecessari (perquè és ben coneguda dels parlants la paraula corresponent mallorquina). En la qüestió ortogràfica, però, hem respectat els principis de l'ortografia catalana general, sense –per tant– deixar que s'hi reflectissin fenòmens com la iodització (consell i no consei, per exemple), la monoftongació de -ua (aigua i no aigo, qualque i no colque), la pèrdua de -a després de –i– (família i no famili), el tancament de o en u en determinades paraules i posicions (cosí i no cusí), etc. El manteniment de l'ortografia en facilita la lectura per qualsevol persona, sigui del dialecte que sigui o bé sigui nova catalanoparlant per aprenentatge.
Jaume Corbera
